Barcelona 25 d’octubre de 2012
INCONGRUÈNCIES
A L’ HOSPITAL DE SANT PAU
Com
a infermeres/rs de l’Hospital de Sant Pau, com a professionals de la Salut i
com a col·lectiu majoritàriament femení, volem fer una reflexió, a la que ens
ha portat una situació viscuda fa molt poc temps per una dona gestant i a la
vegada filla d’una companya infermera.
L’Hospital
de Sant Pau conegut des de fa mes de 600
anys es passa a denominar a l’any 1990 Fundació de Gestió Sanitaria de l’Hospital
de Santa Creu i Sant Pau, degut a un moviment portat a terme per la
Junta de Patronat de l’hospital i amb motius sobradament coneguts per tots. En aquells moments es
deriva tota l’activitat assistencial per que es desenvolupí a l’ anomenada FGSHSCSP, mentrestant totes les decisions que es prenen
respecte a aquesta gestió assistencial
es fan amb l’autorització de la Fundació Privada , que també
gestiona les donacions, legats i herències
rebudes des de la FGSHSCSP, (així com la gestió de l’antic Hospital amb
els seus pavellons històrics). Tot això orquestrat amb representants designats
per l’Ajuntament, l’Església i la Generalitat
(en majoria).
Tots
sabem també perquè ho estem patint com treballadors, que des de juny de 2010 en
aplicació del decret/llei del 3/2010, se’ns aplica un descompte del 5% dels
salaris en les nòmines, com si fóssim
funcionaris públics, quan en realitat som personal laboral privat i contractats
per una Fundació Privada, que gestiona diners públics entre d’altres gestions, com així som definits en els Estatuts
Fundacionals.
Tot
això ens porta a fer aquesta reflexió: ... una part minoritària d’aquesta Junta
del Patronat amb una representació mínima (1 membre de 5), ostenta la força de
2000 anys d’antiguitat en aplicar la llei segons la seva conveniència.
I
així arribem a la situació kafkiana
que una gestant visitada en el nostre centre, rep un diagnòstic prenatal de
malaltia cromosòmica. Només una persona que passa per una situació igual pot
imaginar i/o conèixer l’angoixa i el dolor que això suposa. En aquets moments,
tota la professionalitat, tots els sacrificis que es demanen als treballadors
per continuar endavant malgrat els retalls, la baixada de salaris, els increments de
tasques etc ..., es veuen aparcats. I a
pesar de les noticies publicades :
la gestant es derivada, no com diuen les declaracions
abans citades, a un centre públic i apropiat, sinó a un lloc denominat Clínica D
‘Ara, un lloc que serà mereixedor d’una actuació
fins i tot judicial.
Desprès de conèixer
que un fill desitjat es portador d’ una malaltia cromosòmica, i sota el
paraigües que l’ empara amb la llei sobre l’ Interrupció Voluntària de l’
Embaràs (IVE), es troba en un lloc ( Clínica D’Ara, privada fins on sabem), on
manca absolutament qualsevol tipus de
delicadesa de tracte professional que tot esser humà precisa, i més en una
ocasió com aquesta.
És lícit que un centre que es considera públic per
aplicar els decrets dels Governs Central i de la Generalitat , on es produeixen
descomptes en els salaris i supressió de drets de tots tipus, i perquè
l’Església forma part important i activa de la MIA i de la Fundació Privada que
no es permeti aplicar la llei de l’ IVE, dins el nostre hospital?
I més sabent que
Sant Pau és centre de referència en “gestants
de risc” i que el nostre terciarisme permet realitzar
aquesta pràctica amb més garanties i optimitzant els recursos dels que
disposem. Segons ens han dit aquesta
Clínica a on va ser derivada la pacient esta subvencionada pel Cat Salut, per
fer IVE.
No es pot acceptar que el criteri de l’Església trepitgi
el criteri assistencial i professional que a més esta
protegit per la llei. Fins on permeteren
la intromissió de la Santa Mare? Ens diran qui pot rebre un calmant, un
sedant o haurem de deixar que els pacients pateixin perquè “EL DOLOR DIGNIFICA”???????
Quina paradoxa¡¡¡
Si som públics , tenim obligació de
practicar IVE. I si som privats i la nostra Església “mana” per la seva
tranquil·litat espiritual i moral, doncs
que fan aplicant decrets que només son per personal de les administracions públiques
i on NO MANA LA SANTA MARE ESGLÉSIA.?
Estem a l’any 2012
en el segle XXI, o potser no ? Quanta hipocresia i quanta gent que ho
tolera des de les seves cadires.¡¡¡¡
La llei
es per tothom igual o per l’Església es diferent i ella la limita a la seva conveniència?
Som una Fundació Pública pel que convé o una Fundació Privada pel que l’hi va bé a
l’Església, a l’Ajuntament o a la Generalitat?
Què som?, Qui som ?, On anem ?, Què volem ? On esta la caritat cristiana? Si estem plens de membres de l’Església dins
el centre i a tot arreu per donar cònsol, confortar en moments crítics i de
forma gratuïta (recordem som un centre de beneficència segons els Estatuts
Fundacionals), com es que tenim tants problemes econòmics amb tots els diners estalviats
per l’Església?. Volem pensar que tot es
per ajudar a la Clínica D‘Ara privada i
petita?. Volem pensar que es per repartir la feina i que nosaltres no en
tinguem tanta ?. Estaria be oi , si fos així ?. És clar.
En fi, un cop més
grans INCONGRUÈNCIES al nostre centre.
Existeix una llei que tothom anomena i de la
que tothom parla : “ que els ciutadans som iguals davant
la llei, sense que ens puguin discriminar de cap manera per raons de
naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altre condició o
circumstancia personal o social”.
Esperem que no es torni a produir una situació tan lamentable i que no només els treballadors de Sant Pau hagin de demostrar la seva
responsabilitat, també els membres de la Junta
del Patronat i tots els seus gestors i representants han d’oferir unes
actuacions adients i conseqüents.
CordialmentJUNTA DIRECTIVA FAPIC-API SANT PAU
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada